El DVD de la polèmica

La coalició electoral de Convergència i Unió va distribuir el passat diumenge un DVD propagandístic adjunt als diaris catalans amb el títol ConfidencialCat i amb l’objectiu de desacreditar la tasca governamental del Govern Catalanista i d’Esquerres del Tripartit. El DVD, amb una realització professional (tot i que fent ús de materials de producció al.liena sense respectar en moltes ocasions el dret d’imatge pròpia) i va tenir una distribució de més d’1.000.000 de còpies, suposadament finançat amb fons propis de la coalició. De ben segur que el missatge panfletari de CiU arribarà a tots els ciutadans catalans amb una mica de curiositat que tinguin un reproductor de DVD a casa i hagin comprat el diari del dia corresponent.

Els treballadors de Tallers La Vanguardia, per la nostra banda, no tenim la capacitat econòmica ni propagandística dels senyors Mas, Puig i companyia. Pero també tenim el nostre propi DVD on hem recollit algunes imatges i vídeo de les quatre primeres setmanes de vaga. No va adjunt amb cap diari, sinò que es va repartir entre els treballadors i les persones que ens van acompanyar a la butifarrada celebrada el dia d’inici de la segona tanda de vagues. No té una presentació molt professional ni se n’han fet milers de còpies, però hi ha molta més veritat, vida i emoció a les imatges d’un únic DVD que a tots els DVD de Convergència i Unió junts.

….AND THE WINNER IS….

El próximo 1 de noviembre se celebrarán elecciones al Parlament catalán de donde se espera que surja el nuevo Govern de la Generalitat. Unas elecciones que todos los medios de comunicación catalanes (entre ellos La Vanguardia, por supuesto) no dudan en calificar de “decisivas” de cara a las próximas elecciones generales al Parlamento español previstas para el año 2008. Pero es posible que el día 2 de noviembre los ciudadanos catalanes que decidan informarse en profundidad sobre el resultado de la convocatoria electoral tengan que leer un periódico distinto a La Vanguardia, ya que la tanda de huelgas convocadas para el mes de Octubre incluye, casualmente, la edición del día posterior a las elecciones ¿Pero si un periódico similar a La Vanguardia no deja de estar en los kioskos qué problemas puede haber?, se preguntarán algunos. La respuesta es que debido a que los días de huelga La Vanguardia no dispone de rotativas propias, la Redacción debe de cerrarse sobre las 8 de la noche, bastante más temprano de lo habitual. Este hecho, que puede parecer intrascendente más allá de que uno no pueda leer los domingos la crónica del partido del sábado por la noche del Barça, no pueda saber gracias al diario si se ha hecho multimillonario gracias a la lotería o vea que las páginas salmón han palidecido y se han vuelto de color blanco, cobra especial relevancia los días en que sucesos de gran trascendencia informativa acontecen al filo de la madrugada. Porque esos sucesos, a causa de la huelga de los talleres de impresión, no se pueden reflejar fielmente y en profundidad en el sucedáneo de diario. En el caso de las elecciones autonómicas catalanas, si la Redacción se cierra en su horario habitual de los días de huelga, La Vanguardia no podrá ofrecer ni siquiera los primeros sondeos de voto realizados a la salidas de los colegios electorales. Si el actual equipo directivo desea que al día siguiente el periódico impreso pueda reflejar detalladamente los resultados oficiales con el escrutinio completo (que empezarán a ser anunciados a partir de las 23:00, aproximadamente) así como las primeras reacciones oficiales de los partidos políticos (a partir de las 23:30 más o menos y que pueden extenderse hasta pasada la 1:00 de la madrugada) deberán de alquilar a los esquiroles externos bastante más tiempo del habitual, con una tirada bastante mayor de la habitual, y a un precio bastante mayor del habitual de los días de huelga, unos esquiroles que esa misma noche también estarán muy solicitados por las empresas que los tienen contratados (legalmente, se supone) y que desearán imprimir también más periódicos de lo habitual y durante más tiempo de lo habitual. Veremos como acaba la cosa.

Verano Azul – Cartes des de Berna

Berna. Suïssa.
Gracies des d’aquí al membre del comitè que a través del correu electrònic ens manté al dia de la situació a Barcelona.

La situació que hem viscut en les últimes setmanes a l’empresa no és el més bona per afrontar uns cursos de formació fora del país, sense massa explicacions per part de l’empresa i mig d’amagatotis. Sabíem que si ens hi negàvem donaríem a l’empresa un argument (“La no adaptación a las innovaciones tecnológicas”) per fotre al carrer a qui els interessa quan d’aquí uns anys es tanqui la planta de Poblenou.

Tot i això, el clima i bon ambient no hi falten. La presencia al grup d’un membre del comitè de vaga ajuda a fer unes xerrades sobre el conflicte amb el Mr. X. Xerrades sanes, sense pressions, però que detecten ràpidament les posicions d’un i dels altres. La prepotència de dir “això s’arreglarà” i la por al dir “Com? De quina manera?”

Que no treballem a La Vanguardia costa d’assumir, i més a tants kilòmetres de distància. El contacte tant proper, tantes hores amb els companys rebel.la encara més la part de les nostres vides que hem dedicat a una empresa que d’un dia per l’altre et subroga com aquell qui es treu el queixal del seny.

Llegint el comunicat sembla que ara el “Liquidador” té carta blanca per negociar, això vol dir que aquest senyor serà el responsable del fracàs de CRE-A. No problem. Se n’anirà amb les butxaques plenes, com tots els directius que fitxen. Volen sous de mercat i nosaltres volem directius que ens portin a bon port, no embutxacadors de calés, un darrere l’altre. Al final mataran la gallina dels ous d’or. Aquesta gallina que els ha estat donant de menjar tants i tants anys. La gallina que per art de màgia cada dia els donava aquell ou calent i nutritiu, resulta que ara menja massa.

La qüestió que bloqueja les negociacions sembla que és l’aplicació del conveni de La Vanguardia. Volen un altre conveni, però quin? Es pensen que renunciarem al que tant ens ha costat a canvi de no res? Que firmarem un xec en blanc?

La prepotència per part de l’empresa és absoluta. És insultant. Però la prepotència sense control no serveix de res. La Vanguardia és on és, per tot el que implica la publicació d’un diari, pels subscriptors, pels lectors, pels anunciants… no per la gestió d’uns directius plena de cagades monumentals al llarg de la seva història, per això estem on estem els treballadors, per la seva mala gestió.

No senyors. No renunciarem als nostres drets, preferim cremar el vaixell perquè “Chanquete ha muerto”. Que no se’ls oblidi.

Quina Creu!

Dilluns passat, 27 de setembre, el Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat de Catalunya va concedir un bon munt de Creus de Sant Jordi a sengles grans personalitats de la societat civil catalana. A l’acte, celebrat al marc incomparable del Gran Teatre del Liceu, va fer acte de presència el bo i millor de la societat catalana, que va aplaudir i mostrar el seu reconeixement a unes persones que, segons la Generalitat, han destacat pel seu amor i respecte per Catalunya. Cal destacar el reconeixement dispensat a Andreas Schellef, president de SEAT, que va fer palesa la seva indiscutible implicació amb el nostre país acomidiatant sense cap tipus de justificació legal (però amb el beneplàcit dels “sindicats majoritaris” i la Generalitat, és clar) a 660 persones amb el loable objectiu de incrementar (encara més) els beneficis de la empresa que dirigeix. Una emocionant manera de demostrar el seu respecte pels treballadors catalans. També cal esmentar un altre gran admirador de Catalunya i els catalans que va rebre la seva respectiva Creu de Sant Jordi, l’insigne Comte de Godó, propietari del diari La Vanguardia, que com els lectors d’aquest blog poden imaginar no deixa d’agrair el treball dels empleats de la seva empresa mirant d’empitjorar el màxim possible les seves condiciones de treball. Qualsevol català hauria d ‘agrair a personalitats com aquestes la seva dedicació al benestar del país. Es per tot això que resulta insòlit el fet que davant les portes del Liceu s’aplegessin el dia de l’acte uns centenars de treballadors i ex-treballadors de SEAT acompanyat de treballadors de La Vanguardia i no paressin de xiular i protestar per la concessió d’uns dels màxims guardons oficial del nostre país a granshomes con el Sr. Schellef i el Sr. Godò. Que tots dos, a més, haguessin de marxar de l’acte per la porta del darrere és completament incomprensible.

A dia d’avui…

Pel seu interés reproduïm aquí un comentari fet en una entrada d’aquest blog. A més, l’hem fet servir parcialment per a la descripció del menú lateral):
A dia d’avui la totalitat de la plantilla de la empresa CRE-A Impresiones de Catalunya S.L. seguim en vaga… Aquesta empresa es el resultat de la subrogació del tallers de impressió de “La Vanguardia”, un diari amb 125 anys.La subrogació es va produir el dia 1 de setembre de 2006 a partir d’aquesta data els treballadors de la rotativa, magatzem i manteniment no formem part de “La Vanguardia” amb el perill que això suposa per els nostres llocs de treball i per el nostre sou, regulat per un conveni que deixarà de tenir efecte el proper mes de Febrer. La empresa ens ofereix un conveni d’Arts Gràfiques (ara som Premsa) uns horaris “flexibles” (còmput anual d’hores) i uns sous de merda. Per aquest motiu hem convocat 13 dies de vaga durant el mes de Setembre. La empresa editora no vol negociar i vulnerant el dret fonamental a vaga imprimeix el diari a rotatives externes sota la vigilància del Mossos D’esquadra. Això a més de ser il.legal (sentència del 1 setembre de 2006 del titular del Jutjat nº14 de Barcelona , Carmen Perez) provoca la sortida al carrer d’un diari incomplet: Tipografia més petita, absència de pàgines salmó (Vivir), format més petit (anuncis més petits i no per això més barats), cap noticia d’última hora (s’imprimeix a la tarda), manca de resultats esportius, de les rifes, etc. i tot això per tapar la jugada que ens esta fent el flamant guanyador de la Creu de Sant Jordi, el Compte de Godo.

El Libertinaje De Expresión: Rubianes ¿Dónde Estás?

Tal vez el lector de esta página no se haya enterado hasta haber accedido a ella de la existencia de la huelga. Lógico. Si hay un periódico parecido a La Vanguardia en los kioskos y nadie en la televisión habla de huelga en La Vanguardia, la conclusión más sencilla es que no hay huelga. A la colaboración activa de los Mossos d’Esquadra y de los “sindicatos” mayoritarios el actuar equipo directivo puede añadir otra “pasiva”: la de los medios de comunicaicón. Algo comprensible si se tiene en cuenta que el propio diario es un medio de comunicación, y nadie tira piedras contra su propio tejado. La única alusión televisiva a la huelga ha sido un breve de apenas medio minuto en el programa de TV3 “La nit al día” emitido cerca de la 1:15 horas de la madrugada del 8 de septiembre. En prensa sólo el semanario “El Triangle” ha hecho mención a la huelga con foto de portada y una página a izquierdas y en internet la fuente más conocida en la que encontrar algo de información al respecto es periodistadigital.com, que publicó un comunicado del Sindicat de Periodistes de Catalunya sobre la huelga. Animamos a los visitantes de esta página que pasen una tarde entretenida recopilando informaciones sobre la huelga y haciéndonos partícipes de sus comentarios.

El Enemigo En Casa

Claro que el esquirolaje externo no es el único al que recurre la dirección para debilitar la huelga, sino que también dentro de la propia empresa hay elementos desestabilizadores aliados al actual equipo directivo que buscan el fin de la huelga con métodos más o menos sibilinos. Además de los lacayos habituales incapaces de desobedecer una orden de un superior jerárquico, una inmensa mayoría de la plantilla de redacción (que se consideran ingenuamente inmunes a cualquier despido o empeoramiento de condiciones de trabajo) y, cómo no, las “secciones sindicales” de los “sindicatos” mayoritarios CC.OO. y UGT (con especial saña el primero) se esfuerzan y esforzarán por reventar la huelga y dificultar en todo lo posible, en muchos casos a causa de una estúpida pulsión autodestructiva y “suicida”, la defensa de sus propios puestos de trabajo.

Las razones de la Huelga

Los Talleres de Impresión de La Vanguardia S.L. (C/ Llull, nº 152, Barcelona) están realizando una huelga de cara a las ediciones de La Vanguardia de los días 8, 9, 10, 12, 15, 16, 17, 22, 23, 24, 29, 30 y 31 de septiembre. La razón fundamental de esta huelga es la voluntad por parte de la dirección del Grupo Godó de segregar el área de impresión de La Vanguardia a una nueva “empresa” (Cre-a) que aún no dispone de las infraestructuras necesarias para imprimir un sólo diario. Dicha segregación, rechazada y denunciada por fraude de ley por el personal de Talleres, supondría la extinción del actual convenio colectivo de La Vanguardia Ediciones S.L. y la voluntad por parte de la dirección de su substitución por uno nuevo con unas condiciones de trabajo mucho peores. Además, al ser Cre-a una “empresa” de nueva creación y, según la dirección del Grupo Godó, deficitaria desde sus inicios, las perspectivas futuras de los trabajadores pendientes de subrogación no pueden ser más negras. No hace falta reseñar que, a día de hoy, La Vanguardia Ediciones S.L. es una empresa de una gran solidez económica, con cerca de 15 millones de € de beneficio (2.500 millones de pesetas) el pasado año fiscal, y con préstamos concedidos a otras empresas del Grupo Godó de cerca de 60 millones de € (10.000 millones de pesetas). Es por ello que la voluntad del actual equipo directivo no es otra que aumentar la ya elevada cifra de beneficios únicamente mediante la destrucción de puestos de trabajo, la rebaja de sueldos y el empeoramiento de las condiciones laborales de los trabajadores. Edita: Trabajadores de Talleres de La Vanguardia